Antoine Meillet

Antoine Meillet

Biografia
Naixement	(fr) Paul Jules Antoine Meillet 11 novembre 1866 Moulins (França)
Mort	21 setembre 1936 (69 anys) Chastèlmelhan (França)
Sepultura	Moulins
President Institut d'études slaves (en)
1921 – 1937 ← Ernest Denis – André Mazon →
Dades personals
Formació	Universitat de París Facultat d'Art de París
Activitat
Camp de treball	Lingüística comparativa, armeni, qüestió homèrica, llatí, estudis indoeuropeus, grec antic, lingüística diacrònica, lingüística i eslavística
Ocupació	gramàtic, eslavista, armeniòleg, indoeuropeista, lingüista
Ocupador	Collège de France, catedràtic (1906–1936) École nationale des langues orientales vivantes (1902–1906) École pratique des hautes études Revue des Études Arméniennes (en)
Membre de	Acadèmia de les Inscripcions i Llengües Antigues (membre ordinari) (1924–1936) Acadèmia de Ciències de Rússia Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos
Professors	Louis Havet, Michel Bréal, Ferdinand de Saussure, James Darmesteter, Abel Bergaigne, Victor Henry i Sylvain Lévi
Alumnes	André Martinet, Joseph Vendryes, Louis Hjelmslev, Émile Benveniste, Marcel Cohen, Georges Dumézil, Michel Lejeune, Louis Renou, Lucien Tesnière, Jean Paulhan i Alexandru Graur
Obra
Estudiant doctoral	Georges Dumézil
Localització dels arxius	Collège de France [ MLT]
Premis (1898)  Premi Volney  Oficial de la Legió d'Honor  Cavaller de la Legió d'Honor  Comandant de la Legió d'Honor

Paul Jules Antoine Meillet (11 de novembre del 1866, Moulins-sur-Allier – 21 de setembre del 1936, Châteaumeillant) va ser un dels lingüistes francesos més importants de principis del segle xx. Meillet va començar els seus estudis a la Sorbona, on va rebre la influència de Michel Bréal, Ferdinand de Saussure, i els membres de l'Année Sociologique. El 1890 va formar part d'un viatge de recerca al Caucas on va estudiar l'armeni. Després de la seva tornada, atès que de Saussure havia tornar a Ginebra, va continuar la sèries de lliçons en gramàtica comparativa que el lingüista suís havia fet anteriorment.

Meillet va completar el seu doctorat, Recerca sobre l'ús del genitiu-acusatiu a l'antic eslau, el 1897. El 1902 va prendre possessió d'una càtedra sobre l'armeni a l'École des langues orientales. El 1905 va ser escollit per al Collège de France, on va ensenyar sobre la història i l'estructura de les llengües indoeuropees. Va treballar estretament amb lingüistes destacats com ara Paul Pelliot i Robert Gauthiot.

Avui en dia es recorda a Meillet com el mentor d'un generació sencera de lingüistes i filòlegs que esdevindrien centrals a la lingüística francesa del segle xx, com ara Émile Benveniste, Georges Dumézil, i André Martinet.